Aquest divendres després d'un sopar molt divertit a ca la Montse, la Noe i jo tornàvem cap a casa i vam decidir compartir taxi(per allò de la crisi). Jo pensava que un divendres com aquest, i al centre, la cosa seria força complicada, però es veu que la crisi també està afectant al sector i de seguida vam enganxar un.
Feia anys que no agafava un taxi, i ja ni me'n recordava del que és haver de patir a un taxista dels que aprofita la carrera per deixar anar totes las seves
neuras i de pas estalviar-se la factura del terapeuta. Doncs aquest divendres ens va tocar un d’aquests.
Només va fer falta que el digués que em sorprenia que coneixés el meu carrer per que el paio comencés a queixar-se dels nous taxistes paquistanessos, que si no coneixen Barcelona, que no saben parlar català, ni tant sols castellà... La Noe i jo vam flipar bastant i ens vam limitar mirar-nos amb un dissimulat somriure.
El paio s'anava escalfant(en tots els sentits) i en arribar a la Rambla, la va agafar amb las prostitutes africanes. Que si mira aquestes
tias, que si van ficant la mà al paquet per enganxar clients , que si et refreguen el cul per provocar-te, que quina imatge donen de la ciutat als guiris…
Tot el viatge va ser un continu despotricar, de bon rotllo això si, contra tot aquell que vingués de fora sense fer cap distinció de raça, religió, nacionalitat o sexe. Allà va rebre tothom. I mentrestant la Noe i jo ens anàvem donant cops de colze i ens aguantàvem el riure com podíem.
Arribant a casa meva els va tocar el torn als llatins, que si són uns porcs, que si has d'anar amb molt de cura per que no et vomitin als seients, que si aquesta gent no saben circular, bla-bla-blà, bla-bla-blà,... Jo provava com podia d'aguantar-me la riallada i ja no sabia on mirar. Si el mirava a ell malament, ì si mirava a la meva amiga encara pitjor.
Al final fins i tot em va saber greu baixar-me del taxi per que m'ho estava passant de conya. Era com veure Taxi Driver protagonitzada per Alfredo Landa: un
fachenda que vol netejar la ciutat, però que a la vegada, resulta entranyable.
La Noe, com a mínim, va poder gaudir mitja hora més del seu discurs fins que va arribar a casa seva. Ja m'explicarà.
_
Fin de año. Hora de hacer balances. De valorar todo lo bueno que hemos vivido y de hacer propósito de enmienda de todo aquello que nos gustaría cambiar en nuestras vidas. ¡O no!.
